La Setmana Santa Olivera és única per tindre el segell de les més antigues tradicions. El Diumenge de Rams el poble sencer s'ompli de palmes per a grans i xicotets; llises o enrotllades amb eixa olor de palma fresca que inunda els carrers evocant un ambient de secrets i tradició.

En els forns ja es poden encarregar i comprar les mones de Pasqua: dolços representatius de les nostres arrels àrabs que es mengen amb ou dur, llonganissa de pasqua o xocolate.

El Divendres Sant se celebren les manifestacions religioses més populars. Abans de l'alba, milers de persones es concentren en la muntanya de Santa Anna per a assistir al “Viacrucis”. És l'acte més antic i difós de totes les celebracions que es coneixen.

El seu llarg i angost recorregut es veu recompensat per la llum del sol que naix. Amb les primeres llums del dia, arriben les imatges del Natzaré i la Dolorosa acompanyats dels membres de totes les confraries. L'anda del Natzaré la porten a coll homes descalços precedits per una confraria de soldats romans, són els “caps de ferro”. La Mare de Déu dels Dolors va darrere tancant el seguici. La dolçor i el dolor se sumen en el rostre d'una preciosa imatge, aconseguint commoure a tots aquells que l'acompanyen.

La bellesa de l'aurora, el magnífic paisatge, les imatges que s'albiren, els càntics i pregàries... Tot acompanya per a provocar una emoció intensa entre els presents. Ja a la vesprada, en l'Església de Santa Maria la Major se celebra “el Desenclavament”,representació líricoreligiosa amb orige en el segle XVII.
L’acte és un drama litúrgic en què Crist és baixat de la creu i alliberat de la seua tortura mentre un cor ens va narrant la història.

En altres temps era una representació molt difosa i eren moltes les poblacions on se celebrava. En l'actualitat, Oliva és dels pocs pobles de la Comunitat Valenciana on encara perviu esta tradició secular.

El Diumenge de Resurrecció es fa l’Encontre de la Mare de Déu i el seu fill en el passeig Joan Carles I. Esta processó té un caràcter més informal, encara que no per això menys solemne, en la qual es llancen llepolies pertot arreu.

Les festes es prolonguen fins al dilluns següent, festa de Sant Vicent on, si encara queden energies, ens desplaçarem fins al carrer amb el mateix nom per a assistir a una setmana de sopars i balls amb el major ambient fester de la ciutat.

I arribem al fi de festes amb una missa celebrada en l'ermita del carrer Sant Vicent seguida d'una gran “mascletada” que gravarà en nosaltres el desig que passe un any sencer per a poder tornar a gaudir una altra vegada d'estes característiques festes populars.