La marjal és una zona humida, quasi plana, amb empantanament temporal d'aigua, a causa de l'alt nivell freàtic d'aigua subterrània. A partir de sediments deixats pels rius les onades i els corrents s'ha format un dipòsit litoral "la restinga" que ha anat transformant golfs i badies en albuferes. Del farciment de les albuferes per sediments, ha sorgit la marjal. El drenatge natural de les seues aigües arriba al mar a través de séquies, rius i aigües subterrànies. En la marjal d'Oliva-Pego es recull l'aigua de la Serra de Gallinera i Mustalla per mitjà de barrancs i naixements d'aigua o "ullals", o per mitjà de rius com el Racons, Molinell o Vedat, aquest últim qualificat com el més cabalós d'Europa en relació amb el seu recorregut.

La marjal és per tant, una zona plana que s'inunda temporalment a causa de les pluges i les aportacions dels aqüífers subterranis de les serres de l'interior. Estes característiques mediambientals donen peu a comunitats vegetals molt peculiars i a una fauna constituïda per espècies migratòries que necessiten estes illes ecològiques per a poder completar el seu cicle vital. Es tracta d'un hàbitat amb abundant producció de matèria viva, i que generalment manté una important cobertura vegetal, la qual cosa proporciona a les aus tant l'aliment com els llocs apropiats per al repòs i la nidificació.

El Govern espanyol inclou en 1994 la marjal d'Oliva-Pego en la llista del Conveni Ramsar, en el qual figuren les principals zones humides del món. La marjal, els rius i les muntanyes que els rodegen van ser declarats Parc Natural al gener de 1995.